domingo, enero 29, 2006

Irías a la sierra.

A DULCE CHACÓN, TORNIEGA DE ADOPCIÓN.

Iríah a la sierra,

a ondeá ayí tu melena negra,

a regal la tierra con lah tuh venah.

...

El caminu’e la sierra

...

Sí,

ibah a la sierra,

Dulce y decidía

y era largu,

mu largu el caminitu,

rayandu ehtaba el día.

Sí,

ibah al su encuentru

en una yegua

primeriza y nobli,

comu’na primavera.

...

Ibah a buhcal·luh,

a loh guerriyeruh que murierun,

a loh chozuh, a lah cuevah,

a loh corazonih dulmíuh

a la sombra de la'ehtoria.

...

Y velayili ehtaban luh cabreruh

y arzaban la cayá

con la su voz valienti:

...

¡Por’ayí, por’ayí arribina

ehtaban ahcondíuh!

Pregúntali a Vitoria

c'anda endurzandu la zurrapa

pa tupil·luh bien tupíuh,

porqui pasan mucha jambri

y tienin loh pieh engurdíuh.

...

Ayí mehmu,

Dulce,

al lainu la choza’e piedra

vihtih a Vitoria,

la Rica Miel y la memoria,

y ehtaban con’eya loh cabreruh de la sierra:

tíu Adolfo el Cayau pal Robleu,

Venancio en lah’Erah'ondah,

Adolfo Izquierdu y la Morena,

tamién luh Chilinih…

y luh lobuh y lah fierah.

...

Habla Dulce a loh cabreruh

...

Oyi, si luh véih dicil·luh

que la libertáh eh sagrá,

que no s’abajin pa ná de lah majáh,

c' hay camaleonih ajechandu

entri lah majanerah’e piedra.

...

Habla la Rica Miel la cabrera

...

Si, sí, yo loh ví el’otru día,

a loh maquih,

aquí mehmu,

al lainu la juenti.

Yo cantaba y hacía el quesu,

menudu suhtu me dierun

hahta que caí qu'eran eyuh,

Y loh tupí bien tupíuh

de suero y jiguh secuh

y eyuh bien m’agraecierun.

Y al’otru día que vinierun

matamuh unuh guarrapinuh,

malandarih al dehteti,

qu'ehtaban mu gordinuh,

y ali payá,

moh luh comimuh con’eyuh

y moh loh pagarun,

eran genti m'umildi y mu güena.

Habla Dulce

...

A mi me lu’iju Pinto

c'andaban paquí embohcauh

dece loh tiempuh aqueyuh

y subimuh enseguía pa la sierra,

valientih,

con lah’alforjah yenah

de’ilusionih y de’ideah.

En el airi

la voz de loh muertuh

era un ecu que gorvía

comu 'n rayu d'ehperanza:

Echa un tragu vinu, amigu,

pa rompel ehti exiliu

que moh comi lah entrañah

comu'n buitri carroñeru.

...

Tía Auria la cabrera

...

Tía Auria vía cael el sueru

ehprimiju abaju.

Asín l’había veníu la cunucencia,

rehfalandu suavimenti

por la sierra’e Cabezuela.

hahta que, a loh cuatru añuh,

se recunució a la vía

en un castañal

mirandu lah’ehtreyah.

...

Un platinu d’ aveyanah

que por’el día s’ehcondin

y por la nochi s’ehparraman.

...

El sueru y la zurrapa

...

Payí se muevi argu,

maríu,

mira a vel si son loh maluh

con el tricorniu a la cabeza,

ay, que no, so tontu,

que son de loh muehtruh,

que train la libertá en la mirá

y un sueñu en bandolera:

Pintu, c'alegría,

y vieni con’el tíu Picoti,

qué güena cumpañía.

Amuh, amuh,

entral por'esa puerta

pa’entru a la majá,

que oh vu’a tupil de sueru

hahta que oh'impléih bien himplauh,

comu loh chivinuh por lah tardih

candu ayegan lah cabrah al chiveru

y se ponin loh’ociquinuh albedríauh

chuperreteandu'e la ubri el sueru.

...

Habla Dulce

...

Yo loh vi,

a loh valientih guerriyeruh,

en el cielu y en loh güertuh,

y yenaban a bolbotonih,

con el sueñu d'otruh tiempuh,

loh güecuh fríuh de lah balah

en ehpera de loh besuh.

...

Habla tía Auria la cabrera

...

Mira, Dulce,

mira bien parriba,

payí ehtá el Camochu'e la Gama

y el su hermanu Majalahnu

y la cueva de luh Maquih,

ondi no farta l’ehperanza.

Dali a esa jaca lozana

paque te suba hahta eyuh

comu a una hermana.

...

Habla Dulce

...

Amuh bien a priesa,

mi cabayu volanderu,

amuh,

amuh ayí arribina,

a divisal como lo hacin lah’aguilah.

...

Habla tía Auria

...

Tíu Ángel

anda jaciendu garipoluh

en loh prauh'e la sierra,

qu'ehtán paríax lah guarrapah

y tieni tiempu pa’ordreñá lah cabrah.

Pol la nochi moh guardamuh

en un caseretinu

y bemuh pasau muchu miéu

en tantuh añuh'e la guerra.

Co}u aqueya vej

c'habían yegau

loh civilih por la nochi

y hacía muchu fríu,

Trohtearun a la puerta,

y ayí se quearun a la lancha la lumbri

hahta que s’abajarun lah’ehtreyah.

Aluegu ya su juerun

con vientu ehpesu.

Ojalá nunca güervan.

...

PorSan Andréh

lah cabriyah se ponin al’amanecel

...

Peru eyuh siempri,

loh güenuh guerriyeruh

siempre ehtuvierun con musotruh

y sino,

mira comu vienin a la juenti

loh suh amiguinuh

a buhcal el’agua frehca

a l'ehtanti que la sed aprieta.

...

Habla un cabreru’e la sierra

...

Si, sí, se m’aparecierun,

unuh guerriyeruh,

y m’ijerun que conmigu no’iba náa,

que no juera usau abril’la boca.

Y siguierun el caminu

con lah botah y lah ehcopetah a cuehta.

A l’otru día ehtaba yo

amuyendu lah patatah

y vinierun y leh di una arroba

y un cuartiyu’e vinu,

¡Si ehqui tamién son hombrih

y tienin mu honduh idealih!

Polqui mira,

una guerra eh lo peol,

Y el’olvidu…

el’olvidu eh com’un fuego

que tó lo devora y arruina.

...

Habla Dulce

...

Yo m’acueldu,

lo vi en los'ojuh de lah suh mujerih

y en el jierru de la voz que clamaba

y no s'oía.

Se enfrentaban y mataban loh’ermanuh,

comu perruh.

Amuh,

amuh prehtu ayí arribina,

mi cabayinu ligeru,

a ehcucharluh suh relatuh

y a querel·luh comu se quieri

al amigu sinceru.

...

Loh camaradah

...

Payí arribotona,

en lo artu de lah cumbrih,

andaba Joxizquieldu

alró lah vacah del su agüelu,

y lu vió tóo,

com'un ecu atronandu en la cabeza.

Sí, sí, en’ehti mehmu pueblu,

en’el Torno, en la sierra,

vió salil pal frenti

a Jacintu y a tíu Pablo,

a Silvianu y a tiu Eladio,

a tíu Pelajiguh y a Ahteriu el Rata

y a muchuh otruh, comu hermanuh.

Y lah madrih,

y luh’ijuh chequininuh,

comu’na diminuta gota d’ehperanza.

Y vihti a Adolfo Izquierdo

ehcondíu en lah’Erah Jondah,

endihpuéh lu bien que s’había portau con to’er pueblu.

Peru hoy ya s’han íu,

loh probih guerriyeruh,

ya no quean en la sierra,

Solu el’ecu de lah piedrah.

...

Habla un jovin torniegu

...

No s’han íu, no,

ehtaban ehcondíuh

en lah majanerah

aguardandu a que vinieran

con Dulce y cumpañía

a la sierra.

El’otru día

ehtuvierun pahquí mehmu,

en’el yanu0Vaquerizah,

y cantaban y reían

y recitaban versuh tielnuh

¡Y mu alegrih!

Porqui eyuh,

eyuh son l’esencia y la yerba güena,

de luh canchuh, de luh roblih,

de loh tiempuh venieruh

y tamién ehtaba eya,

Una mujé juerti,

jonda y morena,

y s'abrazaba a Pinto

confundíuh dambuh ya en la tierra.

...

Habla Dulce

...

Yo loh vi

Y guardu esi momentu en la sesera

pa endihpuéh ehpal·cil·luh pol’uh’airih

paqui tó er mundu lo sepa

Amuh, amuh ayí arriba,

mi yegua primeriza,

súbime a loh cieluh,

Pa que ajondi mih raicih

Y m’ehparza eternamenti

en lah Vaquerizah de la sierra.

...

Habla Dulce Chacón

...

Tengu sed,

Darmi agua,

darmi mucha agua

que quieru cumpartirla,

pa lah cabrah,

pa loh chotinuh,

que vienin toituh luh díah ,

pa loh niñuh que juegan

en la juenti nueva,

a bolindrih y a peonzah

y a jacelmi caraba tierna.

Porqui tóoh m’engendran

y m’aventan,

yo soy la tierra,

eyuh la sementera que se riega.

...

Y pa que to’er mundu lu sepa,

Yo oh saqué de l’ehpesura de la ehtoria

y ya no oh’abandonu.

Aquí’eju el mi sembrau,

unuh libruh y un’arbulinu

y luh versus en luh labiuh.

...

Dulce Chacón, en las Vaquerizah pa siempri y, manqui pasi el tiempo, en luh muehtruh corazonih presenti, y en El Torno, Dulcimenti.

Setiembre 2004


No hay comentarios: